ELS CLOROPLASTS I LA FOTOSÍNTESI

CLOROPLASTS: 

Els cloroplasts són els orgànuls exclusius dels vegetals on es realitza la fotosíntesi; són estructuralment semblants a les mitocondris; la teoria endosimbiòtica proposa el mateix origen per a ambdós orgànuls. Els cloroplastos tenen dues membranes, una externa permeable i una altra interna impermeable als ions. En l’interior de la membrana interna hi ha una dissolució col·loïdal anomenada estroma que posseeix els seus propis ribosomes, semblants en grandària als de les mitocondris, i la seua pròpia cadena d’ADN circular.

En l’estroma aquesta suspesa una xarxa de membranes formant vesícules apilades, anomenades til·lacòides, que estan interconnectades limitant l’espai til·lacoidal. En els cloroplasts es realitzen dos tipus de Processos bioquímics diferenciables.

                                                   

DIBUIX D'UN CLOROPLAST.

CLOROPLAST (MICROSCOPI ELECTRÒNIC).





FOTOSINTESI:
La fotonsíntesi està composta per dues fases:
-Fase lumínica: es desenvolupa a la membrana til·lacoidal.
-Fase fosca: es desenvolupa a l'estroma.

FASE LUMÍNICA:
La llum provoca un corrent d'electrons que fa botar dos protons de la clorofil·la fora de la membrana i va a parar a una proteïna anomenada aceptor primari. En el fons es generar energia elèctrica(carregar la pila de la membrana). De seguida, el aceptor primari es desfa d'aquests electrons passant-li'ls a una altra proteïna, de la mateixa membrana. Per altra banda, la clorofil·la ha recuperat els electrons d'altra proteïna. Tots estan en la membrana, la reduïda i la oxidada s'han separat fisicament. Ha hagut un corrent d'electrons. La segona funció d'aquest corrent es impedir que retornen els electrons a la clorofi·la, ja que es produïria un curt circuit obligant a trencar dos molècules d'aigua que es troben a l'estroma i furtar-li a l'aigua quatre electrons, que després arribarien a la clorofil·la de dos en dos(no és eficient, perque el aceptor torna els electrons a la clorofil·la i per tant no s'ha produït cap canvi).Els electrons que ixen de l'aigua acaben en el NADPH2.
Per ültim, els protons que el corrent ha tret fora han d'entrar, i entren per una proteïna anomenada ATPasa. Al entrar obliguen a formar ATP.

FASE FOSCA:
És produeix a l'estroma. Amb el CO2 els electrons del NADPH2 i el ATP, serveixen per a que el CO2 s'unisca a la ribulosa(glúcid de 5 carbonis) i produisquen el cilce de Calvin(6molècules de CO2, 12 d'ATP i 12 protons). Finalment, es converteix en glucosa.