PLANTES VASCULARS I NO VASCULARS

Plantes vasculars:
Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua. Aquest fet els permet créixer molt més que els briofitins, que, com que no tenen teixits conductors, han de transmetre els nutrients per difusió, cèl·lula a cèl·lula, i això els impedeix de créixer més d'uns pocs centímetres. Els noms científics correctes per al grup inclouen Tracheophyta i Traqueobiont, però aquests dos noms són poc utilitzats en la literatura científica.

Dins dels cormòfits hi trobem dos grans grups: els pteridòfits i els espermatòfits.

Els teixits permeten una diversificació de les activitats cel·lulars, però no independitzen les plantes del medi aquós (els pteridòfits encara necessiten l'aigua per a poder produir la fecundació dels gàmetes).
En aquest grup, el cicle biològic principal és el de l'esporòfit que té una estructura de corm diferenciant-se clarament una tija amb una organització interna de vasos conductors de saba que rep el nòm genèric d'estela. El transport de l'aigua és a través del xilema i del floema que forma part de l'anomenat sistema conductor.

Plantes no vasculars:
Les plantes no vasculars és un terme general, que ja no s'utilitza en la nomenclatura científica, per a referir-se a aquelles plantes sense un sistema vascular (xilema i floema). Malgrat que a les plantes no vasculars els manca aquests teixits particulars, un gran nombre de plantes no vasculars tenen teixits especialitzats pel transport intern de l'aigua.

Una planta no vascular significa que no tenen teixits especialitzats. En les hepàtiques (Marchantiophyta) sembla que tinguin fulles, però no són fulles perquè no tenen ni xilema ni floema. De la mateixa manera les molses i les algues no tenen aquests teixits.

Totes les plantes tenen un cicle amb alternança de generacions entre un esporòfit diploide i un gametòfit haploide, però les plantes no vasculars inclouen les úniques plantes que tenen una generació dominant gametòfita. En aquestes plantes els esporòfits creixen enganxats i són depenents dels gametòfits per agafar aigua i altres materials. Les plantes no vasculars s'originen de les espores.