HISTOLOGIA VEGETAL: MERISTEMOS

Los tejidos vegetales (breve introducción).

• sistema protector formado por dos tejidos: epidermis y peridermis.
• Para mantenerse erguidas sobre la tierra tienen un sistema de sostén con dos tejidos: colénquima y otro más especializado esclerénquima.
• gran cantidad es el parénquima (realiza diversas funciones: fotosíntesi y almacen de sustancias). 
• sistema conductor que comunica todos los órganos de la planta con dos tejidos: xilema (conduce agua), y floema (conduce sustancias).
• Plantas vasculares producen semillas, dentro se forma el embrión, que se desarrolla y crece gracias a la actividad de los tejidos embrionarios o meristemáticos.

1.MERISTEMOS

• responsables del crecimiento de las plantas.
• células meristemáticas: células indiferenciadas, totipotentes , pequeñas, isodiamétricas y tienen una pared celular primaria delgada, continuamente dividiéndose por mitosis .
• citoplasma: abundantes ribosomas, retículo endoplasmático rugoso escaso, el complejo de Golgi muy desarrollado (para fabricar la pared celular), numerosos proplastidios, vacuolas y un citoplasma desprovisto de inclusiones.
• núcleo grande y en posición central.
• clasificación en base a su posición en el cuerpo de la planta:
• meristemos primarios: responsables del crecimiento en longitud de la planta.

meristemos apicales:
-Meristemos apicales caulinares: ápice del tallo y de cada rama: protegidos por los primordios foliares;
-Meristemos apicales radicales: en el ápice de la raíz principal y de cada una de las raíces secundarias: por la cofia.

• plantas monocotiledóneas, el crecimiento en longitud del tallo depende de los meristemos intercalares (intercalados entre tejidos no meristemáticos).
• Plantas en espesor (crecimiento secundario): meristemos secundarios, meristemos laterales (responsables del aumento de diámetro de tallos y raíces).
• dos tipos:

 -Cambium vascular que origina los tejidos conductores secundarios (xilema y floema secundarios).
 -Cambium suberoso que origina la peridermis. cilindro continuo a lo largo del tallo o de la raíz.

PLANTES VASCULARS I NO VASCULARS

Plantes vasculars:
Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua. Aquest fet els permet créixer molt més que els briofitins, que, com que no tenen teixits conductors, han de transmetre els nutrients per difusió, cèl·lula a cèl·lula, i això els impedeix de créixer més d'uns pocs centímetres. Els noms científics correctes per al grup inclouen Tracheophyta i Traqueobiont, però aquests dos noms són poc utilitzats en la literatura científica.

Dins dels cormòfits hi trobem dos grans grups: els pteridòfits i els espermatòfits.

Els teixits permeten una diversificació de les activitats cel·lulars, però no independitzen les plantes del medi aquós (els pteridòfits encara necessiten l'aigua per a poder produir la fecundació dels gàmetes).
En aquest grup, el cicle biològic principal és el de l'esporòfit que té una estructura de corm diferenciant-se clarament una tija amb una organització interna de vasos conductors de saba que rep el nòm genèric d'estela. El transport de l'aigua és a través del xilema i del floema que forma part de l'anomenat sistema conductor.

Plantes no vasculars:
Les plantes no vasculars és un terme general, que ja no s'utilitza en la nomenclatura científica, per a referir-se a aquelles plantes sense un sistema vascular (xilema i floema). Malgrat que a les plantes no vasculars els manca aquests teixits particulars, un gran nombre de plantes no vasculars tenen teixits especialitzats pel transport intern de l'aigua.

Una planta no vascular significa que no tenen teixits especialitzats. En les hepàtiques (Marchantiophyta) sembla que tinguin fulles, però no són fulles perquè no tenen ni xilema ni floema. De la mateixa manera les molses i les algues no tenen aquests teixits.

Totes les plantes tenen un cicle amb alternança de generacions entre un esporòfit diploide i un gametòfit haploide, però les plantes no vasculars inclouen les úniques plantes que tenen una generació dominant gametòfita. En aquestes plantes els esporòfits creixen enganxats i són depenents dels gametòfits per agafar aigua i altres materials. Les plantes no vasculars s'originen de les espores.