Lentisco

El lentisco, entina o mata charneca (Pistacia lentiscus) es una especie de fanerógama del género Pistacia, perteneciente a la familia Anacardiaceae.

Se trata de un arbusto o arbolito dioico, plantas macho y hembra independientes, siempre verde de 1 a 5 m de altura, con un fuerte olor a resina, que crece en los matorrales secos y pedregosos de la Europa mediterránea, norte de África y Oriente Próximo. Resiste mal las fuertes heladas y se desarrolla sobre todo tipo de suelos, pudiendo medrar bien en zonas calizas e incluso salitrosas o salinas, esto hace que sea más abundante junto al mar.

Reino:	Plantae
División:	Magnoliophyta
Clase:	Magnoliopsida
Orden:	Sapindales
Familia:	Anacardiaceae
Subfamilia:	Rhoideas
Género:	Pistacia
Especie:	P. lentiscus

Font: Wikipedia

LAUREL

Laurus nobilis, laurel o lauro es un arbusto o árbol perenne perteneciente a la familia de las lauráceas, a la que da nombre. Es originario de la zona Mediterránea y sus hojas son utilizadas como condimento en la cocina.

Reino:	Plantae
División:	Magnoliophyta
Clase:	Magnoliopsida
Subclase:	Magnoliidae
Orden:	Laurales
Familia:	Lauraceae
Género:	Laurus
Especie:	Laurus nobilis L.

Font: Wikipedia

OLIVERA

L'olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver, i la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre.

Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Lamiales[1] Família: Oleaceae Gènere: Olea Espècie: Olea europaea

 Font:wikipedia

De Carmen Serrano i Andrea Zaragozà.

TEIXIT NERVIÓS

4. NERVIÓS

• teixits molt especialitzat. la forma de les seues cèl·lules, les neurones, és molt concreta
• altres cèl·lules anomenades cèl·lules de la glia, que realitzen funcions auxiliars de nodriment i substentació. 
• Entre les cèl·lules,líquid cefaloraquidi on es troben els nutrients que passen de la sang a aquest líquid.

Neurones

• tenen un cos neuronal on es troba el nucli i la resta dels orgànuls, és on es formen les proteines necessàries pel manteniment de la cèl·lula i on es genera l'energia mitjançant la respiració cel·lular.
• dendrites: nombroses prolongacions per on entren els senyals d'altres cèl·lules.
• Axó:prolongació única que condueix la resposta en forma d'impuls elèctric, l'impuls provoca la descàrrega de neurotransmissors (molècules) que en tocar la següent neurona, o la fibra muscular, li informen de que ha de produir els canvis convenients. Rodejats de mielina que esroba a l’interior de les cel·lules de Schwann, que emboliquen l’axó.

Nervis

• Axons es reuneixen en feixos que s’emboliquen i formen els nervis (teixit conjuntiu nerviós).

-Nervis sensorials o aferents: porten impulsos nerviosos des dels receptors sensorials fins al sistema nerviós central.

-Nervis motors o eferents: porten els impulsos des del sistema nerviós central fins els organs efectors (muscul o glandula).

FUNCIONS DE RELACIÓ. LA COORDINACIÓ NERVIOSA:

Funcions de relació dels organismos animals requereixen:

-Estimul.

-Receptor sensorial: cel·lules especialitzades capaces de transformar l’estimul en impulsos nerviosos.
-Centre coordinador: interpreta els impulsos i elabora la resposta a l’estimul.
-Organ efector: rep els impulsos i executa la resposta.

IMPULS NERVIÓS:

• Impuls nerviós: corrent electroquimic que es produeix en la membrana de les neurones.
• Neurona en repós: gran potencial electric, proteines están bombant ions de sodi a l’exterior i ions de potassi a l’interior. Potencial electri positiu fora i negatiu dins, ja que hi ha una major quantitas d’ions que ixen que dels que entren.
• Un estimul extern: deten el bombament , entrada de sodi i eixida de potassi (inversió del potencial electric). Bombament es posa en marxa, polaritat es recuper i es transmet una ona d’iversió al llarg de la membrana.
• Imp
  uls viatja de l’axó d’una neurona a la dendrita de altra, hi ha un xicotet espai (sinapsi). La velocitat de transmissió de l’impuls nerviós depén del diametre de l’axó i la presencia o absencia de la beina de mielina.

TEIXIT MUSCULAR

3. MUSCULAR

• teixit especialitzat sense substància intercelular.
• cèl·lules formen paquets envoltats de teixits conjuntiu .
• fibres allargades, segon el tipus de teixit muscular.
• abundància de proteïnes que formen el citoesquelet de la cèl·lula: l'actina i la miosina.
• interacció entre proteínes produeix la contracció de la cèl·lula, l'estirament és passiu, les proteïnes es relaxen i alguna força externa a la cèl·lula provoca l'estirament).

Hi ha tres tipus de teixit muscular:                                                       

-Teixit muscular estriat:
proteines ordenades formant una estructura, sarcòmer. L'actina aguanta la tensió, la miosina, gastant energia, es doblega i "camina" sobre la actina.cada cèl·lula.

-Teixit muscular llis.
No té les proteïnes organitzades en sarcòmers. 
És el múscul que hi ha als òrgans vitals, com el tub digestiu, com el del iris de l'ull, la bufeta urinària, l'intestí, etc.

-Teixit muscular cardíac: 
presenta sarcòmers com l'estriat.
A més a més té propietats elèctriques semblants al teixit nerviós. 
El cor té el seu propi marcapassos i el sistema nerviós només regula el ritme.

TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR:	MIDA DE LES CÈL·LULES	NOMBRE DE NUCLIS	TIPUS I CONTROL DE CONTRACCIÓ	ORGANITZACIÓ DEL CITOESQUELET
ESTRIAT	molt llargues, va de tendó a tendó als músculs.	plurinucleades (amb molts nuclis)	produeix moviments ràpids, de curta durada i voluntaria	Sarcomer
LLIS	Menudes, s'uneixen entre elles per formar el músculs.	un sol nucli	Lenta i duradora i involuntaria	No sarcomer
CARDÍAC	Curtes	Un sol nucli	Rápida i autònomes i involuntaria	Sarcomer

TEIXITS CONNECTIUS

2. CONNECTIUS:

• teixits de farciment.
• es troben en tots els llocs envoltant al teixits muscular i nerviós.
• donen la forma al cos i regulen el seu equilibri.Tenen cèl·lules que segreguen substància intercel·lular, cèl·lules  separades unes d'altres per aquesta substància.
• Fibres generalment de col·lagen(proteïna que té molta resistència mecánica). Es diferencien per les propietats mecàniques d'aquesta substància que es molt pareguda excepte a la sang.

2.1. TEIXIT Conjuntiu.

• substància intercel·lular plàstica, es deforma i no recupera la forma.
• cèl·lules s'anomenen fibroblasts.
• Conté fibres de col·lagen en diferent proporció.
• exemple de teixit conjuntiu laxe (poques fibres) és l'endodermis de la pell.
• exemple de teixit conjuntiu dens (moltes fibres) són els tendons dels músculs.

2.2. TEIXIT Cartilaginós

• substància intercel·lular elàstica, (recupera la forma quan la força que la deforma desapareix).
• cèl·lules, no es mouen tant i es queden en sèries allargades a mida que van creant la substància
  intercel·lular.
• exemple el cartílag del nas, de l'estèrnum i de les articulacions.
• Les cèl·lules s'anomenen condròcits.

2.3. TEIXIT Ossi

• substància mateixos components que el conjuntiu i el cartílag però fibres estan recobertes de sals minerals de carbonat càlcic i fosfat càlcic:rìgida.
• cèlules no es mouen, reben l'aliment per uns canals i agrupades en unitats: osteones, al centre un canal més gran que conté els vasos sanguinis que porten els nutrients i retiren les substàncies de rebuig.
• els osteoclasts (cèl·lules especialitzades), "es mengen" les estelles de l’ós trencat.
• els osteoblasts tornen a fer os nou amb la mateixa forma.
• 
  
  

2.4. LA SANG

• teixit connectiu
• es forma a la medul·la òssia.

El plasma

• substància intercel·lular líquida del teixit .
• Format per aigua i proteïnes (l'albúmina, les proteïnes transportadores del colesterol).
• es troben nutrients i substàncies de rebuig que circulen junt a la sang.

Les fibres

• té proteïnes fibrilars (fibrinògen, rep senyals quimics i es transforma en fibrina que s'uneixen en cadena per formar les fibres).
• en els fibres queden atrapades plaquetes que, fan la costra i taponen el forat de la ferida.

Cèl·lules

Tres tipus de cossos cel·lulars:

• Glòbuls rojos: cèl·lules que perden el nucli i adopten una forma biconcava,  contenen hemoglobina (transporten oxigen). Gran quantitat de glóbuls rojos, però tenen una vida curta.
• Glòbuls blans: cèl·lules amb nucli, diversos tipus: macròfags es mengen  els cossos al·liens que es troben per la sang ( bacteris, virus, protozoous, etc). i linfòcits fabriquen anticossos o ataquen a les cèl·lules infectades amb virus per a que no pugen creixer.
• Plaquetes: fragments de cèl·lules que participen en la coagulació de la sang en cas de ferida.

HISTOLOGIA ANIMAL: TEIXITS EPITELIALS

TEIXITS ANIMALS:

1.EPITELIALS:

-teixits de recobriment d'òrgans, exemple: epidermis humana (funció protectora). A l'interior del cos, té funció d’aïllament químic. Al tub digestiu, les cèl·lules estan molt juntes unes d'altres i les substàncies que han d'entrar a la sang passen per les cèl·lules epitelials (filtres) Als capil·lars sanguinis, epiteli molt més permeable.

Diverses paraules:

-Epidermis: conjunt de capes externes de la pell.  Pell: és un òrgan format per diversos teixits, baix de l'epidermis està la dermis (teixit conjuntiu).

-Teixit epitelial, o epiteli, perquè recobreix.

-L'epiteli dels vasos sanguinis: endoteli perquè està dins del cos.

1.1. EPITELI de Revestiment

Pel nombre de capes es diferencia en: Pluriestratificat i Monoestratificat.

-PLURIESTRATIFICAT:

 més d'una capa, l'epidermis: de la pell està queratinitzat, té queratina (proteïna impermeable a l'aigua que ens protegeix de la sequera ambiental). L'epidermis de la boca i l'esòfag és pluriestratificat, però no té queratina.

-MONOESTRATIFICAT:

Diversos tipus repartits pel cos. Forma de les cèl·lules en plans, prismàtics i cúbics.A l'intestí és prismàtic, als vasos sanguinis pla i la renyo cúbic.

      

                                                     Cúbic:                                                                                                 

  

Prismàtic:

-PSEUDOESTRATIFICAT:

· format per una sola capa de cèl·lules  amb nuclis a diferent altura i sembla pluriestratificat.  típic de la tràquea.

1.2. EPITELI Glandular:

Funció: secreció de substàncies (les quals necessitem per complir una funció fora de la cèl·lula es produeix en diferents glàndules, exemple les sudorípares i greixoses de l'epidermis de la pell).

Dos grups segons on va a parar el seu contingut:

-Glàndules exocrines: Tenen un conducte secretor i el seu contingut va a l'exterior del cos o a l'interior del tub digestiu o el respiratori.

-Glàndules endocrines: No tenen conducte excretor i els seus productes van a la sang. són les hormones.