ROQUES

Roques: agregats naturals de minerals que formen part de la Terra (de l'escorça).

La Terra va estar al principi coberta per un oceà de magma que, en solidificar-se, va originar les primeres roques ígnies. Després, es formaren sediments, que originaren les primeres roques sedimentàries. Les roques metamòrfiques es van formar per transformacions en estat sòlid dels anteriors i per canvies de temperatura i de pressió. 

CICLE DE LES ROQUES:

AMBIENTS PETROGENÈTICS:

Ambient magmàtic: roques magmàtiques

Els magmes tenen una composició complexa, rica en silicats, amb quantitas variables de gasos en disolució. El magma té la propietat d'un líquid calent, amb una densitat menor que la de les roques del seu voltant, i per tant, tendeix a fluir cap a la superficie terrestre. Se separa de la roca sòlida i forma grans cambres magmàtiques. Aquestes poden transformar o deformar les roques o fluir a través de fractures per les quals poden arribar a la superfície originant volcans o omplir aquestes cavitats formant dics.

Tipus de magmes:

-Bàsics o basàltics: pobres en sílice, confereixen a les roques de colors foscos més fluids que els magmes àcids, leucocrats.

-Àcids o riolítics: rics en sílice, per la qual cosa són més lleugeres i les roques resultants són de colors clars. Les temperatures i el sílice són responsables d'una major viscositat, melanocrats.

El magma por solidificar-se a l'interior i a la superficie de l'escorça donant lloc a

tres grups de ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES: 

-Plutòniques: textura granada.

-Filonianes: textura porfidica i pegmatítica.

-Volcàniques: textura vitrea, microcristal·lina.

Aquests grups tenen aspectes diferents:

-Estructura: disposició o forma d'aflorament en el camp. Depén del lloc on solidifiquen i la velocitat de refredament.

-Textures: relació existent entre els grans minerals, grandària, porus, etc. Diferencies degudes al lloc on es produeix la consolidació condiciona la velocitat de refredament i el temps que tenen els minerals per a formar-se i céixer. 

Tipus de textura:

-Granada: mosaic format per molts cristalls, de grandària semblant i visibles a primera vista.

-Aplítica: semblant a l'anterior però de gra més fi.

-Porfírica: cristalls grans que es veuen rodejats d'una matriu de gra més fi i inclús vitría. Pot donar-se en quansevol dels tres tipus de roques metamorfiques.

-Pegmatítica: en condicions especials els cristalls poden arribar a grandàries gegants.

Ambient metamòrfic: roques metamòrfiques

El metamorfisme és el conjunt de reaccions en estat sòlid que afecten a una roca que esta sotmesa a unes condicions de pressió i temperatura diferent a les del seu origen.

Tipus de metamorfisme:
-Dinàmic: d'alta pressió i baixa temperatura, que produeix la trituració de minerals.
-Tèrmic o de contacte: d'alta temperatura, afecta les roques que es troben en contacte amb magmes (roca encaixant).
-Regional: increment de pressió i temperatura, a causa del soterrament gradual de les roques en profundes conques sedimentàries marines. S'orienten perpendicularment a la direcció de màxima pressió.

Textura i estructures:
-Massives o sense orientació preferent.
-Amb una orientació preferent (foliada, pissarrositat, esquistositat i gnèissica).

CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES METAMÒRFIQUES:
-Marbres (de composició carbonats i de procedencia de les roques carbonatades)
-Quarsites (del quars, arenoses)
-Pissarres, esquists, esquists micacis, micacites i gnèis (quars, feldespat i miques, de les argiles i pissarrres)
-Amfibolita (basalt).

Ambient sedimentàri: roques sedimentàries

El gel, l'aigua i el vent, dipositen els materials  que han anat erosionant al seu pas en les zones més deprimides de l'escorça (conques sedimentàries). Aquets materials s'acumulen formant sediments que es disposen en capes (majoritàriament horitzontals). L'augment de pressió i temperaura produeixen importants modificacions que acaben transformant-los en roques sedimentàries mitjançant el procés de diagènesis.

CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES:

-Detrítiques: compostes per sediments detrítics. Els fragments majors estan travats per dues substàncies: matriu i ciment. Aquestes es classifiquen en: conglomerats (bretxes: cantells angulosos, i pudingues: cantells arredonits), gres, limolites, i argil·lites o pissarres sedimentàries.

-Origen químic o bioquímic: formades per precipitació química d'ions per processos tant inorgànics com biològics, formats per un únic mineral. Es classifiquen en: carbonatades (calcàries i dolomies) i evaporites (precipitació de slas en aigües marines en climes càlids, com la halita, algeps).

-Origen orgànic: acumulació de sediments orgànics com els carbons naturals, petroli i gas natural.

MINERALS

Mineral: Sòlid d'estructura homogenea format de manera natural per processos inorgànics, amb una composició química definida i una estructura cristal·lina (estructura interna ordenada).

Propietats dels minerals:
-Forma cristal·lina
-Color: controlat per la composició química i la presencia d'impuresses.
-Transparencia: eficiencia en la transparencia de la luz (transparent, tranlúcid o opac)
-Brillo: pot ser metàl·lic que reflexa totalment la llum o no metàl·lic: diferents tipus(vitreo, adamantino, metàl·lic, sedós, grasós, perlado...
-Ratlla: encara que el color pot variar, el color de la pols més fina és generalment el mateix. Açó s'observa al ratllar-lo sobre porcelana.
-Duresa: controlat per l'estructura cristal·lina i la força dels enllaços químics.

FORMACIÓ DEL MINERALS

Els minerals es formen en la natura mitjançant processos de cristal·lització.
-Solificació: refredament d'un fos com succeeix en refredar-se la lava d'un volcà.
-Sublimació: refredament d'un gas com el sofre del fum que provoca un volcà.
-Precipitació química: En un llac o mar, els cristalls cauen al fons mentre es formen . L'evaporació de l'aigua produeix sal comuna. L'aigua que conté els sals circula entre els grans minerals cristal·llitzant i formant cements que els cohesiona.
-Precipitació bioquimica: provocada per l'activitat d'èssers vius, calcàries.
-Recristal·lització: Els cristalls reorganitzen la seua estructura interna i augmenten de grandària (la calcita es transforma en marbre). Alguns ions són substituïts per altres, en estat sòlid, modificant l'estructura cristal·lina.
-També poden formar-se a través de l'alteració o meteorització d'altres.

CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS:
Es classifiquen per la seua composició química, agrupant-se en classes en funció del tipus de compost i del seu principal component químic.
-Elements natius: formats per un únic element químic, metàl·lic o no metàl·lic. Exemple: plata, grafit.
-Sulfurs: combinacions de sofre amb un metall. Exemple: galena.
-Òxids i hidròxids: combinacions d'oxigen i del grup hidroxil(OH) amb metalls. Exemple: hematita, pirolusita.
-Halurs: minerals formats per les sals que formen els elements halogens, clor i fluor. Exemple: silvina, fluorita.
-Sulfats: en la composició figura l'anió sulfat. Exemple: algeps.
-Carbonats: combinacions de l'anió carbonat amb metalls. Exemple: calcita.
-Silicats: constituïts per ions silicat combinats amb alumini i altres metalls. S'originen en tots els ambients de l'escorça terrestre. Exemple: feldespat, miques, olivina, turmalina, minerals de l'argila.